| Mòduls |
 |
|
|
 |
| Seccions |
|
|
|
|
|
| Opinió |
LA MOlecula - 16-06-2008. |
|
|
VPO |
|
Después de unas cuantas solicitudes para vivienda VPO en el Ayuntamiento de Terrassa.
|
|
| Opinió |
Jordi Centelles - 30-05-2008. |
|
Carles Caballero és el Portaveu de les JERC al Vallès Occidental
|
A Terrassa, el jovent anem enrere |
|
Avui he visitat "Habitatge", les noves oficines d'habitatge a la zona del vapor Gran, una zona molt maca i molt buida. Anava a entregar la sol·licitud d'ajuda al lloguer, bona mesura del Govern de la Generalitat, tot i que lenta i millorable en la gestió; mesura per cert copiada pel govern de l'Estat, que sí que té altaveus potents perquè la gent se n'assabenti del què fa o deixa de fer.
|
|
| Opinió |
Jordi Centelles - 27-05-2008. |
|
Isaac Albert, Tinent d'alcalde d'Acció Social i Drets Civils
|
La fam, una violació dels drets humans. |
Ahir es va saber una notícia que ha passat desapercebuda entre la majoria de mitjans i de la població. El Banc Mundial ha decidit no posar fre a l'encariment dels aliments bàsics, especialment dels cereals, perquè "això suposaria que el mercat no s'autorregula". A més, ha afegit que no pensa donar crèdits als països del Tercer Món per pal•liar els estralls que la pujada incessant dels preus dels cereals està causant entre la població més desafavorida i més necessitada.
Han tingut la poca vergonya, a més, d'afegir que saben perfectament que això suposarà un endarreriment en el compliment dels Objectius del Mil•leni, però que la seva feina no és preocupar-se d'aquestes minúcies.
Nacions Unides, per la seva banda, ja ha dit que això posa en perill el dret a l'educació i el dret a la salut de milions d'infants, que veuran com el seu futur s'esborra d'un cop, amb l'absoluta indiferència del Banc Mundial.
El més preocupant, des del meu punt de vista, no és només posar en perill l'educació i la salut d'aquests infants. És que, probablement, no caldrà que se'ls eduqui o que se'ls vacuni. No hi arribarem a temps. Hauran mort. I hauran mort d'una causa absolutament evitable. Hauran mort de gana, literalment.
|
|
| Opinió |
Jordi Centelles - 21-05-2008. |
|
Màrius Massallé és regidor d'Esquerra
|
Catalunya: una vella nació, un nou estat d'Europa |
La proposta d'un referèndum per a la independència de Catalunya el 2014 marca una fita necessària i assumible en el camí de la nostra nació cap a la plena sobirania.
El 2014 farà 300 anys que Catalunya va perdre l'Estat. Sembla una data adequada per fixar un horitzó, ni massa llunyà ni massa proper, en què puguem decidir entre tots com volem organitzar-nos políticament. Per aconseguir-ho caldrà una majoria social suficient com per permetre el fet mateix del referèndum i, per tant, tenim sis anys de coll per treballar col•lectivament i en tots els fronts per fer factible aquest nostre dret a decidir.
En el moment actual, penso que les condicions per plantejar una fita com aquesta són molt millors que fa només una dècada. El ressorgiment d'ERC en la vida política catalana acaba amb el repartiment de poder i la preponderància política de les dues formacions grans, CiU i PSC. Permet finalment l'alternança política al front de la Generalitat després de 23 anys. I, amb la reforma de l'Estatut, obre novament el debat sobiranista.
Avui les posicions de tots els partits catalans, CDC, UDC, PSC, ICV i, no cal dir-ho, de la mateixa ERC, respecte al dret de decidir i sobre les aspiracions sobiranistes de la nació, són molt més clares que fa només uns anys. Potser únicament el PP ha quedat al marge d'aquest moviment.
|
|
| Opinió |
Jordi Centelles - 05-05-2008. |
|
Isaac Albert, portaveu del Grup municipal d'Esquerra
|
La Ronda del Vallès: Consens i respecte mediambiental |
|
Quart Cinturó, Autovia Orbital, Ronda del Vallès, B-40, Nova Autopista, Eix Terrassa-Abrera…, eufemismes que no amaguen la necessitat de totes les parts de marcar perfil en una infrastructura que porta molts anys sobre la taula. Els partidaris saben perfectament que aquesta carretera no te res a veure amb la dissenyada en el seu moment, igual que els contraris sabem que finalment alguna cosa s'està fent. La Ronda del Vallès el que farà serà interconnectar els dos vallesos, el Baix Llobregat i el Maresme i donar resposta a les necessitats de mobilitat metropolitanes detectades, deixant de ser una via de connexió internacional entre el sud de la península i centre Europa d'alta capacitat de transport de mercaderies com dibuixava en el seu moment el que era el IV cinturó. Aquest canvi d'escala, de internacional a metropolitana, és substancial pel que fa al projecte i a les característiques de la càrrega a suportar.
|
|
| Opinió |
Sònia - 18-12-2007. |
|
|
ZONA BLAVA A CAN ANGLADA? |
Algú em sap dir el perquè de la zona blava a Can Anglada? Que fem els veins de la zona afectada amb els nostres cotxes? els pujem a casa o els fiquem a la butxaca?
Es un barri obrer i no entenem qui ha promogut aquesta idea. Ni veins ni comerciants estem d'acord.
|
|
| Opinió |
Antoni Vilageliu - 25-06-2007. |
|
|
Carta (innecessària) de renuncia. |
|
Ara fa un mes, vaig prendre una determinació. Desprès de molt donar-hi voltes, vaig decidir plegar de l'Empresa on estava treballant. Com tot treballador honrat ha de fer, vaig redactar, mitjançant una carta de renuncia, on comunicava la meva baixa voluntària. Ara bé, quina va ser la meva sorpresa, quan ells se'm van avançar, amb el tema de les cartes. La carta la portaven ells, però òbviament aquesta era una carta d'acomiadament. Be, un pot pensar, que això no te res
|
|
| Opinió |
Marc Ferrer - 25-05-2007. |
|
|
Ciutadans i la necessitat de la polèmica per sobreviure |
Bona part de l'èxit que Ciutadans-Partido de la Ciudadanía va recollir a les passades eleccions autonòmiques es va deure a una campanya que se sustentava fonamentalment en la polèmica. I si aquesta no existia calia crear-la. Ja feia anys que ho intentaven, des del Manifiesto de los 2.300, i sempre amb el tema lingüístic com a bandera. Finalment, el suport explícit de determinats mitjans de comunicació, el doblegament d'altres a l'hora de donar veu a qui fins aleshores no hi tenia més legitimitat que el PACMA, les declaracions i actituds provocadores dels seus líders i, també, algunes protestes en els seus actes molt ben aprofitades van donar tres diputats a aquesta formació.
Ara, passada la marea, sembla que els seus diputats, més desorientats que una altra cosa, no passen de la categoria d'ornament al Parlament català i el partit es descompon internament. Tret de l'estirabot recent d'un programa de Telemadrid, la frenada que han fet els mitjans que aleshores els dedicaven portades cada dia i l'absència, per insostenible i absurda, de la qüestió lingüística i identitària en el debat públic posa les coses força difícils a Ciutadans. Paradoxalment, gaudien de més projecció abans d'entrar al Parlament que a hores d'ara.
I és que passar d'una campanya en què una sola idea, encara que falsa, pot bastir-ho tot, a haver d'actuar com una formació seriosa, amb un programa treballat i creïble i amb el sentit últim de la millora de les condicions de vida dels ciutadans no és gens fàcil. Ja ho va demostrar fa pocs dies la candidata a l'alcaldia de Barcelona, Esperanza García, en un fòrum per on han passat tots els altres cinc alcaldables i en què ella va batre el rècord de ser la més breu, amb un sorprenent quart d'hora de conferència. La cara, les mirades i les respostes de la candidata durant el torn de preguntes evidenciaven que aquell era dels pitjors moments que li havia tocat passar en púbic. Haver de parlar d'assumptes que no permeten la demagògia i que s'escapen de la lògica anticatalana quan no és té cap idea sobre la matèria pot arribar a posar molt nerviós al ponent, certament.
Ara, a pocs dies de les eleccions, i veient com el tema identitari pràcticament no ha entrat en escena, Ciutadans recorre a la vella fórmula, la de la provocació directa i la victimització, tan coneguda també pels seuscompanys de viatge de Basta Ya. D'una banda, llança un logo de darrera hora amb un eslògan tan poc imaginatiu com "Catalunya és Espanya" i, d'una altra, la magnificació d'una pintada mal feta, amb molt poca destresa i amb un llenguatge molt poc habitual, a la casa del seu president i que han corregut a titllar d'atac feixista, amenaça i intimidació.
I ara a Terrassa, que han estat agredits verbalment!! verbalment!! I Ciutadans de l'anecdota, fa la noticia: senyoretaaaaa que m'han insultaaaat!!!!
Una fórmula que, donada la urgència del tema i les magres perspectives de les enquestes, esdevé com a mínim sospitosa.
|
|
| Opinió |
Marc Ferrer - 20-04-2007. |
| Article d'opinió d'Elliot Fernández |
|
Cooperatives d'habitatge, accés digne per a tothom |
|
Existeix al nostre país un greu problema amb l'accés a l'habitatge. Les administracions públiques lluny d'intentar solucionar aquest problema es situen al costat de promotors immobiliaris defensant els seus interessos. Millor no enemistar-se amb el sector del totxo, gràcies al qual, l'economia creix a bon ritme, deuen pensar els nostres governants. Mentrestant milers de famílies viuen endeutades per poder pagar un pis durant tota la seva vida, a canvi de ser propietaris de quatre parets. No parlar de la gent gran, assetjada per especuladors dia sí dia també perquè abandonin les seves llars. I els joves, que en no poder-se independitzar es troben condemnats a una fractura social de considerables magnituds.
|
|
| Opinió |
Jordi Centelles - 07-03-2007. |
| Artícle d'opinió de Sílvia Grau, secretària per a la Igualtat d'Esquerra |
|
El dret d'escollir, el dret de decidir |
Setmana rere setmana som testimonis del fet que la violència de gènere costa molt d'eradicar: separades, solteres o casades, amb fills o sense, quarantones o cinquantones, grans o joves... no passa setmana que no vegem a la televisió o als diaris que han matat una altra dona.
Impotents, espectadores passives, ens trobem davant de les esfereïdores notícies i ens preguntem si ha succeït prop de casa, si la víctima era coneguda i en quines circumstàncies ha estat assassinada. No és el "morbo", el que ens mou a conèixer el detall, és el convèncer-nos que era una dona molt semblant a nosaltres, que treballava, que tenia marit i criatures, o que intentava refer la seva vida després d'una convivència, més o menys agitada, amb un home.
|
|
|
|
infoterrassa·com
