| Mòduls |
 |
|
|
 |
| Seccions |
|
|
|
|
|
| Opinió |
Jordi Centelles - 07-03-2007. |
| Artícle d'opinió de Sílvia Grau, secretària per a la Igualtat d'Esquerra |
|
El dret d'escollir, el dret de decidir |
Setmana rere setmana som testimonis del fet que la violència de gènere costa molt d'eradicar: separades, solteres o casades, amb fills o sense, quarantones o cinquantones, grans o joves... no passa setmana que no vegem a la televisió o als diaris que han matat una altra dona.
Impotents, espectadores passives, ens trobem davant de les esfereïdores notícies i ens preguntem si ha succeït prop de casa, si la víctima era coneguda i en quines circumstàncies ha estat assassinada. No és el "morbo", el que ens mou a conèixer el detall, és el convèncer-nos que era una dona molt semblant a nosaltres, que treballava, que tenia marit i criatures, o que intentava refer la seva vida després d'una convivència, més o menys agitada, amb un home.
|
|
|
|
El dret d'escollir, el dret de decidir, és vetat a moltes dones per part d'uns homes aparentment normals, i ens fem creus que hagin pogut arribar a matar. Però és així.
Per això, l'anunci del dilluns 5 de març que el Govern de la Generalitat de Catalunya aprovarà properament l'avantprojecte de la Llei dels drets de les dones per a l'eradicació de la violència masclista per regular totes les actuacions contra la violència masclista a Catalunya des de l'àmbit del Dret Civil és per felicitar-nos, i és important perquè destacarà aspectes preventius i mesures de sensibilització i detecció precoç com a principis fonamentals en l'eradicació d'aquesta greu problemàtica social.
Cal recordar que, anteriorment, ja s'havia elaborat un programa per a l'abordatge integral de les violències contra les dones 2005-2007, i que el març del 2005 s'aprovà el V Pla d'acció i desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya, des del Govern de Catalunya. També es va crear una xarxa de serveis d'atenció. L'any 2006 els Centres d'Intervenció Especialitzada han atès 137 dones i 36 infants, i, el mateix any, els Serveis d'Acolliment per a dones i els seus fills i filles, que pateixen violència de gènere han atès 118 dones i 144 infants. Davant d'aquestes dades ens cal reflexionar i entendre que la violència és un problema social i general, hem de ser conscients que afecta tota la societat catalana, no només casos particulars.
El 8 de març és el Dia Internacional de les Dones, un col•lectiu que conforma un dels pilars bàsics de la societat; un col•lectiu que ha estat sempre darrere dels grans homes al llarg de la història ―d'una història escrita pels homes i per als homes, sense deixar-nos cap més alternativa―; un col•lectiu que tot just comença a despuntar i a demanar, és de justícia, el seu espai a tots els àmbits: socials, públics i privats; un col•lectiu que fa triple jornada ―laboral, familiar i personal― per aconseguir aquest espai; un col•lectiu que representa més del 50% de la població catalana. Aquest col•lectiu celebra el seu dia. I ho fa amb reivindicacions tan antigues que potser ja formen part dels annals de la història ―la dels homes, és clar.
Volem la igualtat. Així de senzill. Cal especificar el reguitzell de productes a què es refereix aquest concepte? No n'hi ha prou amb totes les demandes que s'han anat fent al llarg dels anys, i, més en concret, darrerament?
Si comptem el temps de treball i conciliació familiar, les dones dediquen quatre hores a la cura de la llar i la família, mentre que els homes en dediquen dues. En el món laboral, la taxa d'activitat de les dones és del 52,6%, mentre que la dels homes és del 72%, perquè costa més d'entrar al mercat laboral. En educació, les dones representen el 60% de l'alumnat d'estudis superiors, però, segons el Llibre Blanc de les Dones de Catalunya en el Món de la Ciència i la Tecnologia (UPC), el 34% del professorat universitari és femení, i només el 5% arriba a la categoria de catedràtica. És a dir, només 16 de cada 100 catedràtics universitaris són dones, xifra que demostra que les dones tenen més dificultats en la seva promoció. I si mirem les xifres d'àmbit polític encara és més escandalós; tot i que representen més del 50% de la població, només hi ha un 35% de diputades al Parlament, un 23% de regidores electes als ajuntaments i un simbòlic 10% d'alcaldesses.
Amb aquestes dades ja sabem on som. Ara nosaltres, totes, hem de decidir cap a on anem, i reivindicar-ho, amb l'ajuda ―que no amb el permís― d'ells. Perquè canviar aquesta tendència i arribar a aconseguir aquest projecte igualitari ha de ser voluntat dels dos col•lectius. És un projecte que ha d'anar acompanyat del dret d'escollir amb qui volem compartir el nostre espai, i amb qui no, i del dret de decidir, que no ha d'atemptar contra la nostra llibertat.
Sílvia Grau i Fontanals
Secció per a la Igualtat de Gènere d'Esquerra
Terrassa, 8 de març de 2007
|
|
 |
|
|
infoterrassa·com
