| Mòduls |
 |
|
|
 |
| Seccions |
|
|
|
|
|
| Opinió |
Marc Ferrer - 20-04-2007. |
| Article d'opinió d'Elliot Fernández |
|
Cooperatives d'habitatge, accés digne per a tothom |
|
Existeix al nostre país un greu problema amb l'accés a l'habitatge. Les administracions públiques lluny d'intentar solucionar aquest problema es situen al costat de promotors immobiliaris defensant els seus interessos. Millor no enemistar-se amb el sector del totxo, gràcies al qual, l'economia creix a bon ritme, deuen pensar els nostres governants. Mentrestant milers de famílies viuen endeutades per poder pagar un pis durant tota la seva vida, a canvi de ser propietaris de quatre parets. No parlar de la gent gran, assetjada per especuladors dia sí dia també perquè abandonin les seves llars. I els joves, que en no poder-se independitzar es troben condemnats a una fractura social de considerables magnituds.
|
|
| Opinió |
Jordi Centelles - 07-03-2007. |
| Artícle d'opinió de Sílvia Grau, secretària per a la Igualtat d'Esquerra |
|
El dret d'escollir, el dret de decidir |
Setmana rere setmana som testimonis del fet que la violència de gènere costa molt d'eradicar: separades, solteres o casades, amb fills o sense, quarantones o cinquantones, grans o joves... no passa setmana que no vegem a la televisió o als diaris que han matat una altra dona.
Impotents, espectadores passives, ens trobem davant de les esfereïdores notícies i ens preguntem si ha succeït prop de casa, si la víctima era coneguda i en quines circumstàncies ha estat assassinada. No és el "morbo", el que ens mou a conèixer el detall, és el convèncer-nos que era una dona molt semblant a nosaltres, que treballava, que tenia marit i criatures, o que intentava refer la seva vida després d'una convivència, més o menys agitada, amb un home.
|
|
| Opinió |
Àlex Tusell - 20-02-2007. |
|
|
L'ofensiva |
|
Catalunya està patint una ofensiva a la seva autonomia política. L'actuació del Govern espanyol, en mans del PSOE, va en contra de les tesis de l'Espanya plural que tant agrada als socialistes catalans. A més, el President Montilla és incapaç de defensar les competències de la Generalitat de Catalunya.
|
|
| Opinió |
Meritxell Lluís i Vall - 20-02-2007. |
|
|
La futura Llei de la Igualtat no només parla de llistes electorals |
|
Al juliol del 2006, el Govern espanyol va remetre a les Corts Generals el Projecte de llei orgànica per a la igualtat efectiva de dones i homes amb l'objectiu de fer efectiu el principi d'igualtat de tracte i l'eliminació de qualsevol discriminació contra la dona. En aquest sentit, es contempla tot un seguit de mesures transversals en tots els ordres de la vida política, jurídica i social i es reconeix el dret a la conciliació de la vida personal i laboral i el foment d'una major corresponsabilitat entre dones i homes en l'assumpció de les obligacions familiars. També, s'estableix la representació equilibrada entre dones i homes en tots els àmbits de les Administracions públiques, i proposa una composició equilibrada d'homes i dones en les llistes electorals.
|
|
| Opinió |
Jordi Centelles - 17-02-2007. |
| Artícle d'opinió d'en Toni Martínez, militant d'ERC Terrassa |
|
Resposta a l'ambientalista sr. Josep Rull |
|
Responc a l'ambientalista Sr. Josep Rull, per dir-li que efectivament en sap un pou d'ambientalisme, per damunt de tot controla moltíssim els ambients on es cou el poder, n'és una fura per trobar el foc que més escalfa en aquest sentit. Però Sr. Rull vagi a escola per aprendre d'allò del que no sap, perquè Sr Rull, la millor qualitat d'una persona no ja d'un polític, és saber escoltar i saber quan s'ha de callar, per tal de fixar-se en aquells que en saben.
|
|
| Opinió |
Jordi Centelles - 19-01-2007. |
| Artícle d'opinió d'en Màrius Massallé, portaveu d’Esquerra a l’Ajuntament de Terrassa |
|
Català i immigració. Trenquem tòpics. |
|
Sembla una paradoxa, però en aquesta societat que en diem de la informació, sovint els tòpics, els rumors, les llegendes urbanes, les mitges veritats o directament les mentides sembla que tenen més credibilitat que no pas les informacions contrastades. La informació és la base de la democràcia, i només amb una bona informació, plural, veraç, rigorosa, podrem gaudir d’una bona salut democràtica.
|
|
| Opinió |
atleta - 03-01-2007. |
|
|
Sobre el llibre de l'atletisme de Bernat Serran |
|
Vagi per endavant que valoro molt la feina que al llarg dels darrers 12 anys ha realitzat en Bernat Serran per recopilar dades i oferir-nos el primer llibre que recull la història de l'atletisme terrassenc. Dit això, no puc deixar d'esmentar tampoc que un cop he llegit el llibre, la sensació deixada ha estat agredolça. Només puc parlar d'una part de la història de l'atletisme terrassenc que conec, els darrers 20 anys, i en aquest punt hi trobo a faltar força dades. No només
|
|
| Opinió |
Josep Portero Zapater - 24-11-2006. |
|
|
Un bon president |
|
“Sóc discret però transparent. No crido, però sé dirigir. No gesticulo, però sabré gestionar. No faig rialles, certament, però sóc feliç de poder servir el meu país”. Quant tant poques paraules han dit tant, això es un reflex fidel del tararà del que amb tota seguretat serà el President de la Generalitat de Catalunya. Una persona senzilla, però a l’hora efectiva, sense grans gestos de cara a la galeria, però amb una gran capacitat de treball, un home il·lusionat en governar el nostre país.
|
|
| Opinió |
Marc Ferrer - 22-11-2006. |
| La mort d'un personatge popular |
|
La Molinillos |
|
El diari porta la noticia de la mort de “la Molinillos”. El seu nom real també hi apareixia, però tothom la coneixia per “la Molinillos”, ja que feia molinets amb paper que arreplegava ves a saber on, lligats amb filferro a una mala branca esquelètica i els venia, ara a cèntims, però abans a duro, quan un duro eren cinc pessetes. Era una dona gran, però de fet, sempre l’he vist molt més gran, perquè quan jo era petit, ella ja era gran.
|
|
| Opinió |
Marc Ferrer - 22-11-2006. |
| La mort d'un personatge popular |
|
La Molinillos |
El diari porta la noticia de la mort de “la Molinillos”. El seu nom real també hi apareixia, però tothom la coneixia per “la Molinillos”, ja que feia molinets amb paper que arreplegava ves a saber on, lligats amb filferro a una mala branca esquelètica i els venia, ara a cèntims, però abans a duro, quan un duro eren cinc pessetes. Era una dona gran, però de fet, sempre l’he vist molt més gran, perquè quan jo era petit, ella ja era gran. Jo he anat creixent, però ella sempre ha tingut aquelles arrugues que marquen el pas del temps i els cabells enfarinats. Sempre anava sola, deixada de la mà de Déu, a voltes despentinada, d’altres com si l’hagués llepat un gat. Bruta, uns dies amb vestit, d’altres amb bata de iaia, sempre parlava sola i escopia al terra o a tu si t’acostaves amb aires amenaçadors. De tant en tant portava una bossa de plàstic amb tot d’escarabats, llagostes i saltamartins que llençava als nens insolents que se li acostaven i la insultaven. Fins i tot, se’ls menjava per desafiar la mainada que volia espantar-la. La seva bogeria era el menyspreu dels infants.
Ella ha format part de la meva infància, de la meva adolescència, en definitiva de la meva vida. Era un part més del paisatge dels carrers de Terrassa. Era d’aquelles persones que la societat rebutja, però que a tothom se li escapava un somriure quan la veia. Formava part del mateix exèrcit que en Pepitu vadecurt, del Matraca, del Cantinflas, de l’home del sac, del pèl-roig, del venedor de la farola “mariacompralafarola”, de la Nuri “unamonedeta, una monedeta”, etc.
La seva família la tenia abandonada perquè estava com una regadora. O això deien. Però aquesta milícia de bojos de la ciutat són els que ens trenquen els esquemes d’aquest estat del benestar, els que ens fan tocar de peus a terra i els que, amb els seus problemes, ens fan oblidar els nostres.
De petits, a la meva germana li feia una mica de por, però ja més grandets, quan la veiem plegats, un dels dos sempre la convidava a un cafè amb llet, amb molta, molta sucre que sempre demanava per la Plaça Vella i que les pijes que prenien el sol al Grinzing, la despreciaven amb ignorància, amb la petulància característica d’aquesta classe arrogant.
Per Festa Major, sempre s’escull el capgròs de l’any. Una mena d’homenatge als personatges més populars de la ciutat. Per mi, la Molinillos, era de lluny, una d’aquelles persones que més se’l mereixen, perquè ella era l’essència terrassenca. Però des de l’Ajuntament cada any s’ha vetat la seva presència a capdidata. Com sempre, les autoritats tant allunyades dels sentiments del poble.
I ja per acabar, una anècdota. Una nit, vam sortir a enganxar, amb els de les JERC, uns cartells perquè fèiem una presentació d’un llibre o una xerrada, ara no ho recordo. A l’endemà, quan passejava pels carrers, vaig veure que tots els cartells havien desaparegut. No en quedava ni un. Em vaig cagar en lamarequevaparir al fatxa cabronàs què els havia arrencat. Al cap d’una estona, vaig veure la Molinillos asseguda en un banc, on pacientment anava fent els seus molinets de paper amb els nostres cartells...La vaig mirar i se’m va escapar un somriure de complicitat...
|
|
|
|
infoterrassa·com
