Dimarts, 25 d'abril 2017
infoTerrassa.com
La informació de Terrassa explicada pels terrassencs
Mòduls
.
.
Seccions
.
.
.
El temps a Terrassa
.
Webcam
.
.
Ecologia i sostenibilitat Jordi Centelles - 11-12-2006.

El camí de Matarrodona no porta enlloc
La polèmica sobre la construcció de la carretera de muntanya, per a uns, o de la pista forestal de terra de Matarrodona, per a uns altres, al bell mig del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac és la mostra descarnada del difícil equilibri entre la conservació dels espais naturals i el seu manteniment.

Per la meva condició de membre del Consell Coordinador del Parc durant els tres darrers anys, com a representant a l’Ajuntament de Terrassa, he estat partícip només una vegada del debat sobre la conveniència d’aturar el projecte de la carretera de Matarrodona. En aquest mandat, és a dir, amb els actuals ajuntaments, mai no s’ha votat ni mai, tampoc, no s’ha repensat. És cert que les dues veus i, per tant, clara minoria, que reclamava repensar-ho hem estat l’amic Galofre, del Centre Excursionista de Terrassa, com a representant de les entitats i, jo mateix, com a representant de l’Ajuntament de Terrassa.

Crec que el tema és complex, i més quan el debat es fa sota la fumera de l’incendi de Sant Llorenç Savall i, per tant, es fa més amb el ventre que amb el cap.

Crec que els parcs catalans, i sobretot el de Sant Llorenç, no són només valors naturals. Són valors culturals, d’identitat. Són sentiments. Sant Llorenç i Serra de l’Obac, per a molta gent de Terrassa, és molt més i aquest és un valor que costa racionalitzar. Per tant, la gestió s’ha de basar en escoltar la gent i en un consens de les diferents de les diferents realitats que hi ha al Parc. I aquí la cosa no s’ha fet bé. L’estratègia de conservació de Sant Llorenç i Serra de l’Obac s’ha de basar en el diàleg. Sense diàleg no hi ha Sant Llorenç. La imposició, sigui en la direcció que sigui, va en contra de la majoria. Reprendre els ponts de diàleg costarà, però és l’únic camí. I caldran gestos contundents… Cal, també, passar d’un Consell Coordinador a un Consell Rector. Amb més pes dels Ajuntaments i de les entitats excursionistes, i que els tècnics facin de tècnics. Que assessorin, però que no prenguin decisions; que no facin de polítics.

Terrassa vol que el Parc sigui, sobretot, un espai natural amb un alt nivell de preservació. Hem de pensar molt, i plegats, de quina manera el preservem. Hem de treballar molt per intervenir poc en els sistemes naturals.
Hem d’intervenir perquè no hi hagi incendis, però també perquè la difusió i popularització del Parc no siguin elements que ens facin perdre el Parc. És evident que hem de posar més límits perquè el Parc és un sistema de fàcil desequilibri. Hem de treballar molt perquè no haguem d’intervenir-hi. Però la solució no és fer una quadrícula i posar quatre carreteres perquè no hi hagi incendis. Sant Llorenç i Serra de l’Obac és un parc natural, no el Parc Vallès. I aquest és el debat de fons.
Aquesta és la discussió que hem de portar ara. Tots. Amb respecte, però amb llibertat. El diàleg és el camí, perquè el camí de Matarrodona no porta enlloc.



Ramon Arribas i Quintana
Regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Terrassa
Membre del Consell Coordinador del Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l’Obac
.
Participa! Envia un missatge al fòrum!
Connexió
.
Usuari:
Contrasenya:
Formulari d'alta
Recuperar contrasenya oblidada
.
.
.
(CC) Some Rights Reserved XML Valid HTML 4.01 Valid CSS1