Dimecres, 18 d'octubre 2017
infoTerrassa.com
La informació de Terrassa explicada pels terrassencs
Mòduls
.
.
Seccions
.
.
.
El temps a Terrassa
.
Webcam
.
.
Opinió Antoni Vilageliu - 25-06-2007.

Carta (innecessària) de renuncia.
Ara fa un mes, vaig prendre una determinació. Desprès de molt donar-hi voltes, vaig decidir plegar de l'Empresa on estava treballant. Com tot treballador honrat ha de fer, vaig redactar, mitjançant una carta de renuncia, on comunicava la meva baixa voluntària. Ara bé, quina va ser la meva sorpresa, quan ells se'm van avançar, amb el tema de les cartes. La carta la portaven ells, però òbviament aquesta era una carta d'acomiadament. Be, un pot pensar, que això no te res

d'especial. Home, si, tenim en compte el motiu del cessament, doncs si, el tema es digne de conversa. Ara ho entendreu: Res va importar, la facilitat de comunicació, res va importar si la feina era ben feta o no. Res va importar si jo era un bon comercial o no. L'Únic problema, era la meva ideologia. A la meva empresa, no li agradava - i no li agrada però ara jo allà ja no hi pinto res- que jo sigui catalanista i de la Joventut Nacionalista de Catalunya i Convergència Democràtica de
Catalunya. I ja el crit al cel i la carta sobre la taula, els varen posar en el moment que es van assabentar de que jo formava part de la candidatura de Convergència i Unió per a les Municipals'07 a Terrassa.

Ara voldria -amb el vostre permís- i deixant de banda -o no- la política que tant m'apassiona, publicar aquella carta de renuncia que no va caldre fer servir. Som-hi doncs:



A la atenció dels senyors (......) i (......)

Benvolguts senyors,

Per un treballador, d'aquells que encara creuen en l'esforç constant com a eina per l'Èxit, un dels dies mes feliços de la seva vida, es aquell en que arribes de nou a treballar a una empresa. Mes encara si aquella empresa, omple les teves expectatives, de moment dient-te tot allò que vols sentir. Arribes de nou, i sens dins teu tot de sensacions, que van des de il·lusió, fins a una certa por, passant òbviament per l'optimisme i les ganes de treballar. Arribes amb 20 anys i
et vols menjar el mon. Ets capaç de tot. Et creus capaç de tot i et mors de ganes de demostrar-ho. Un es marca uns objectius propis, amb un al·licient molt clar: Ser el millor a la seva feina. Si, jo sempre he cregut, que un a la seva feina ha de ser el millor. Perquè si no, quin sentit te? Si hi ha algú millor, que la faci. No?

Peró es clar, a la feina, com a tot arreu, sempre hi ha algú que fent gala d'aquesta capacitat nata que tenim els humans per errar a cada pas, decideix emprendre un altre camí. El camí del "tot s'hi val". El camí del "surt si no vols que et trepitgi" . El camí del "Jo, i només jo.

Reitero que si, que s'ha de ser el millor, però no a qualsevol preu. Es per això, que degut a una qüestió ètica i moral, he decidit baixar d'aquest tren. Perquè si be, estem d'acord en que el fi de trajecte de tot comercial es la venta i per tant la comisio, hi ha estacions per les que jo, no estic disposat a passar.

No vull, en un futur, tenir a la meva consciencia l'haver pressionat algú per que compri un pis, amb una quota mensual que no podrà pagar mai, i que el farà patir tota la seva vida.

Així com tampoc, em vull convertir en una especie de voltor, que sobrevola el barri, esperant a que un pobre avi mori, per veure si així puc agafar el pis, i vendre'l.

Ho deia abans, soc comercial. Ho soc i ho vull ser. Peró tot, absolutament to en aquesta vida te uns límits, i jo els meus els tinc molt clars. Tant clars, com que no me'ls vull saltar. Soc comercial, no me'n cansaré de dir-ho, però tornant a allò del tren, aquesta no es la meva via, i per tant jo, baixo en aquesta estació.



Molt Atentament,

Antoni Vilageliu
-President Executiu Local JNC-Terrassa
-Membre del Comité Executiu Local de CdC
.
Participa! Envia un missatge al fòrum!
Connexió
.
Usuari:
Contrasenya:
Formulari d'alta
Recuperar contrasenya oblidada
.
.
.
(CC) Some Rights Reserved XML Valid HTML 4.01 Valid CSS1